Amb Males companyies i Cor mentider la crítica el va celebrar com una de les joves promeses de la literatura catalana. Una dècada més tard, aquesta novel·la és el retorn de Marc Cerdó —i la demostració que ja no estem davant d’una promesa, sinó d’un gran autor.
Quan mor la seva mare, el narrador accedeix al canterano on ella guardava els documents íntims. Són els papers d’una escriptora, els que se suposa que no han de veure la llum: dietaris, cartes, rebuts, certificats legals. I tanmateix, són papers que continuen la mentida que Xesca Ensenyat va construir al seu voltant fins i tot després de morta. ¿Què passa amb la fantasia de l’escriptora quan es menja la realitat? ¿I què passa quan el seu fill es converteix en escriptor?
A Una llum submergida, Cerdó fa un pols literari al llegat de la seva mare confrontant-lo als records de la infància que van passar junts a Mallorca —i a la seva pròpia mentida, la que cultiven els bons escriptors.
