Lleida, anys 60. Un grup d'adolescents
residents al Col·legi Menor Sant Anastasi
inicien els estudis de batxillerat a l'únic institut
de Lleida. Majoritàriament són nois de poble i
becaris, que han de mantenir una actitud
modèlica per conservar la beca, cosa que
provocarà situacions contradictòries i divertides
entre les ànsies d'obrir-se a la nova vida
per part dels adolescents i el règim gairebé
casernari imposat pels dirigents del Col·legi
Menor. Memòria de la felicitat perduda ens
ofereix un quadre coral de la societat lleidatana
de l'època, immersa en l'obscura mediocritat
del règim nacionalcatòlic, les alliberadores
cançons dels Beatles, la pederàstia
encoberta, les primeres minifaldilles i els
constants càstigs físics i mentals.
