"Llorenç Barber demana paralitzar una ciutat, hi fa tocar les seves campanes, i deixa que la gent campi com vulgui i que, si algú opta per fer atenció a les campanes, ho faci des d'on li sembla que les escoltarà més bé. I el que sentirà l'oïdor és una música que, estrictament, no tornarà a escoltar mai més i que serà diferent de la música que a altri li ha arribat des d'altres indrets de la ciutat. I en comptes d'espectacle, hi ha hagut recolliment i no pas histèria col·lectiva, isolament de l'individu oïdor, solitud que ha estat respectada per la multitud d'intimitats. I adverem el mateix quan Barber fa altres menes d'intervencions musicals, tan interessants i profuses, o més, que els seus cèlebres concerts de campanes." Carles Hac Mor
