Des de mitjan segle xx, el racisme no ha estat rebutjat al carrer amb tanta contundència com ara. Potser perquè per a les noves generacions no és només una xacra malèfica sinó també un anacronisme pseudocientífic que genera uns tòpics absurds sobre tothom que no tingui un fenotip europeu, com ara (en el cas de Catalunya) que els «moros», «negres» i «sudaques» són incapaços de parlar o entendre el català; o que no paguen impostos; o que provenen de cultures primitives... Aquest llibre no només desfà tots aquests tòpics i d’altres de semblants sinó que ofereix al mateix lector una oportunitat per desempallegar-se de qualsevol rastre de racisme que pugui guardar, encara, en el seu fur intern. En fi, un llibre tan breu com imprescindible.
«Aneu a l’Àfrica, aneu a Llatinoamèrica, aneu al Magreb, banyeu-vos en un mar de cossos diferents, apreneu què és ser minoritari al carrer o a qualsevol altre lloc, vagis on vagis, i ja veureu com els vostres cervells acabaran sent pulcres, desinfectats, nets com una patena».
«Qualsevol racista actual no només té unes idees anacròniques, pseudocientífiques i potencialment letals, sinó que és l’últim tipus de persona que necessitem en un món que aviat veurà unes migracions sense parió en la història de la humanitat».
