Un soldat que torna a casa després de desertar. Nenes que juguen amb nines i pólvora. Alts comandaments indecisos. Veïns que fugen, espantats. I, de sobte, el silenci.
El 8 de febrer de 1939, amb la guerra gairebé perduda, l’exèrcit republicà fa esclatar el polvorí emplaçat a l’església de Llers. En pocs segons, el poble desapareix del mapa. Literalment.
A partir d’aquest moment tràgic i real, l’autora reconstrueix amb sensibilitat i precisió la vida —i la mort— d’un poble. A través de personatges anònims i figures conegudes, la novel·la ens fa viatjar als dies previs i posteriors a l’explosió, mostrant com l’absurd de la guerra transforma per sempre els qui la viuen.
Una història poderosa sobre la fragilitat de les vides comunes, la memòria i l’empremta dels petits gestos dins els grans relats
