Després de més de cinc mil anys d'història, la humanitat, entesa com el conjunt dels individus i els seus valors, no ha après gran cosa. Des que els antics sumeris encetaren la civilització a les ribes entre els dos rius, la terra de Mesopotàmia només ha viscut l'angoixa i el dolor de l'odi entre les persones. Ruïnes i túmuls s'amunteguen pels turons i les planes, pels erms del desert i els vergers de les terrasses, vestigis de les infinites guerres, retalls d'incomptables imperis i nacions. Els protagonistes d'aquests contes, personatges que visqueren algun moment de la dilatada crònica d'aquest territori, ens parlen de religió, de nacionalisme, de poder, de la difícil superació de l'origen i l'instint en la condició humana.
