A la primera postguerra, una colla dÕintelálectuals i prohoms catalans sÕapleguen per formar una companyia dÕelit de dansa tradicional: lÕEsbart Verdaguer. Es tracta, en realitat, dÕuna eina perempt˜ria de resist?ncia cultural en el clos ofegador del franquisme. La consigna: ÒSi no podem cantar en catalˆ, ballarem en catalˆÓ. Papallones i roelles, reivindicaci— del controvertit Salvador Melálo, Žs la hist˜ria ver’dica dÕun lliurament forassenyat a lÕart, per˜ tambŽ Žs una reflexi— sobre la vig?ncia de la nostra cultura tradicional i els dif’cils viaranys de la posteritat.
