Les persones sense llar, aquella part de la població que viu en l'exclusió social més absoluta, també es troben marginades en l'espai d'ús quotidià bastit per la societat excloent. Aquest llibre vol apropar el coneixement d'aquesta realitat en l'entorn de Lleida per analitzar alguns dels elements que actuen en aquest procés de distinció social de l'espai. Conèixer el procés de construcció simbòlica de l'espai que fan les persones sense llar a partir de la relació que s'estableix amb la resta de la població permet comprendre la creació d'una "ciutat oculta" que, tot i convivint amb la Lleida pública, queda arraconada de l'imaginari col?lectiu de les persones no excloses.
