Quan l'autora tenia set anys va plantar el cor d'una poma; la primavera següent va néixer una pomera que encara ara s'erigeix robusta, havent vençut el fred i el vent. És aquest, sens dubte, el missatge d'aquesta obra: davant de fets tan quotidians com un divorci o la pèrdua d'un marit, Gemma Solsona desgrana els sentiments amagats darrere el mur de les convencions socials, els afronta i els analitza fins a convertir-los en matèria primera d?aprenentatge, en pilars tremolosos, sovint inestables, d'una experiència vital més profunda i enriquidora. En aquest llibre ens explica com se n'ha sortit de dues depressions gràcies a l'ajuda d'un bon professional i, sobretot, del suport familiar. En una societat com la nostra, dominada pels avenços tecnològics, la pèrdua és difícil d'entendre. El llibre ens ofereix un full de ruta particular de com una dona catalana del segle XXI construeix pedra a pedra l?itinerari personal i sempre únic cap a la maduresa i la plenitud.
