Al llarg del segle XIII, la plàcida Toscana dels municipis medievals restà trasbalsada per la confrontació de dos grans corrents literaris: el llegat de la lírica trobadoresca provençal i la nova experiència poètica de l'escola siciliana. La poesia de Guittone d'Arezzo recollida en l'antologia bilingüe que intitulem Sonets d'amor reflecteix de manera punyent aquest trasbals. Deixa traslluir les desavinences estètiques, les tensions ètiques i els conflictes socials d'un món cultural en ple procés de canvi, entre una lírica tradicional que es resisteix a desaparèixer i una literatura nova que pugna per imposar-se.
