Adam Zagajewski és un poeta de la claredat. Als seus versos hi trobem hiverns infinits, gust de fulles, arbredes i sons, cases com la butxaca d’un abric, violoncels, aeroports, els vius i els morts, un anhel, la memòria i, de vegades, el temps circular. Zagajewski també és un poeta visual, de paraules que són la celebració del món i en són les imatges. És el cant d’un instant que es dilata i en el qual convergeix tota la realitat, epifànica i plural, sempre present. És un poeta exiliat però, tot i així, la seva poesia no és una poesia de l’exili. Se’l considera una de les figures més rellevants i amb més repercussió internacional de la nova generació de poetes polonesos i, amb el llibre que ara presentem, Quaderns Crema el publica per primer cop en llengua catalana.
