?No el recordo com un home pacient i erudit, de despatx, tot
i que també ho era; sinó més aviat com una persona inquieta,
activa, que caminava de pressa pels camins de la Segarra o
pels carrers de Barcelona. La curiositat era en ell un element
primordial: curiositat per tot, tant per les coses de casa com
per les de fora. Això li donà sempre molta vitalitat i un cert
neguit. No fou un polític, tot i que s?endinsà a fons en la
política cultural; no milità en la resistència, però ajudava
discretament sempre que podia i es preocupava d?arxivar
clandestinament a l?Arxiu la propaganda política catalanista
que es difonia els anys quaranta. Fou senzillament una
persona que dedicà la seva vida, i l?arriscà més d?un cop, al
servei del seu país, i procurà salvar-ne les arrels en una època
en què tot estava per fer i, després, quan tot semblava estar
perdut.? (Eulàlia Duran Grau)