En l’últim mig segle, Catalunya ha viscut quatre intents de fer que el reconeixement de la seva identitat nacional i del seu dret a l’autogovern anés acompanyat d’una nova configuració de l’Estat espanyol. De la promesa que semblava obrir la Transició fins al Procés independentista, passant per l’autonomisme de Jordi Pujol i el federalisme de Pasqual Maragall, el catalanisme polític ha topat amb el mur de la realitat d’una Espanya que s’ha construït en una altra direcció. Un trajecte que l’ha portat a la fase melancòlica actual. Aquest assaig és un intent de repensar la política catalana recent, per a la qual proposa una interpretació diferent de l’habitual. I és, al mateix temps, una invitació a comprendre el passat per conèixer el present.
