Bernat Nadal, poeta de Manacor, publica El vestit vermell, un recull de poemes d'ampli espectre, de to reflexiu i vital, en què es desgranen, des de la maduresa, els grans temes de sempre: la fragilitat de l'individu, la solitud, la passió amorosa. «Mai no esperava arribar tan arran / d'aquest vici malsà que és estimar», escriu Bernat Nadal. Poeta discursiu, hereu de la tradició de Miquel Àngel Riera, Damià Huguet o Bartomeu Fiol, Bernat Nadal conjura la confusió per formalitzar en versos la seva experiència, «aquesta desordenada summa d'emocions que s'amunteguen al cervell i al cor».
